Miri al cel !

JORDI VILAMITJANA I PUJOL Si em vol fer cas, avui no surti al carrer sense mirar cap al cel. Si ja ha sortit i està llegint el diari en un lloc descobert, protegeixi's, posi's a cobert. Si no ho sap, ja li ho dic jo: avui ha de caure un satèl·lit meteorològic descontrolat de la NASA de 6.000 kg. de pes i els tècnics no saben on. Es confia que es desintegri força i que els trossos caiguin a l'oceà, que per això ocupa 2/3 parts de la Terra. Ha de caure entre les latituds 57 nord i 57 sud. Que bé, no?

Les possibilitats que la nau espacial de 10,7 metres de llarg per 4,5 de diàmetre toqui una persona són d'1 entre 3.200. Poques possibilitats, com si diguéssim, però vostè sabrà la sort que té. Que no li hagi tocat mai la loteria no vol pas dir que no tingui tots els números per posar-se, a mig matí, una antena rovellada, de barret. Que a Girona no passi mai res, no vol dir que un dia comencem a sortir als diaris de tot el món en primera pàgina: "Pluja de brossa espacial a Girona. La Catedral, foradada com un gruyère", etc.

Abans queien moltes més coses al cap dels vianants des dels balcons i finestres: testos, persianes, palanganes... Les cròniques periodístiques en van plenes. Hi ha fins i tot una llegenda urbana que explica el cas d'un home tremendament aprensiu i crèdul a qui en una parada de Fires van predir una mort en accident: "Vostè morirà aixafat en un accident". El pobre home va decidir que mai més no travessaria cap carrer, ni plaça per por de ser atropellat, i sempre se'l veia -quan sortia- per les voreres, ben arraconat a la paret i vigilant... Fins que un dia va caure part d'una teulada i el va aixafar. Sempre s'ha de mirar al cel.

Aquesta notícia de fa més de cent anys no és cap llegenda; és del Diario de Gerona del dia 1 de maig de 1897: "Anteayer al regresar de la Dehesa, donde había estado con el regimiento de ejercicio la música de Guipúzcoa y al pasar por la Subida de San Martín, desde lo alto de un tercer piso se cayó de una ventana una botella de gaseosa que fue a dar precisamente sobre el parche de uno de los tambores de la banda. El golpe fue regular y el susto que recibió el portador tal cual. Aunque debió reponerse al momento, celebrando la coincidencia de que no le hubiese caído sobre la cabeza".

Aquesta altra és del 13 de setembre de 1905, també del Diario de Gerona: "De una ventana de la calle del Pavo cayó ayer al Arroyo una maceta librándose por milagro de ser herida una niña que por dicha vía pasaba". I aquesta és del 20 de juliol de 1909: "A un vecino del piso superior de la casa número 28 de la calle de la Barca, se le cayó anteayer un trozo de roble de unos once kilos de peso, con tan mala suerte que fue a dar contra la cabeza de una niña de siete años de edad, hija del concejal Sr. Planas, que jugaba en patio de la casa, causándole una contusión de gravedad, que le curó de primera intención el médico Sr. Casadevall. Ayer continuaba grave dicha niña".

Se'n ferien creus de la quantitat de coses i nens que queien de balcons i finestres, i de la quantitat d'accidents i incidents que s'ocasionaven. Si s'hi escarrassen, recordaran com volaven les persianes de les cases del riu i dels carrers alineats al nord els dies de tramuntana. El 3 de gener de 1954 a Los Sitios s'hi podia llegir: "El miércoles último impulsada per la ventolera, una maceta de geranios salió despedida a la calle estrellándose contra el empedrado. Esta vez, afortunadamente, el proyectil no halló objeto vivo en su trayectoria, y el suceso no tuvo más consecuencias que el natural susto de cuantos vieron su paso a poca distancia". I el 5 de setembre de 1962: "Un viento caliente, pegajoso, molesto, que en lugar de aminorar el calor, parecía cual si te lo lanzara sobre el mismo cuerpo. Un viento fuerte en los lugares habitualmente más perjudicados o favorecidos por él. En la Avenida de Jaime I, dos persianas se vinieron al suelo. En la calle Figuerola, una maceta cayó desde una ventana, y así en diversos lugares".

Són molts els objectes caiguts de les cases de Girona en la història de la ciutat. Aquesta notícia és relativament recent. És d'El Punt Diari del 15 de juliol de 1980. S'hi esmenten els agents i pacients de l'acció: "Ahir poc després del migdia li va caure a en Ricard Renart i Castells un test pel cap quan passava pel carrer Besadó. Sembla que un test que es trobava a la finestra de l'immoble situat al número tres, tercer pis, segona porta d'aquest carrer, propietat de Celestino Chávez Ortiz va caure de la lleixa de la finestra on es trobava, va anar a raure en un petit teulat que hi havia a sota i rodant, rodant va anar a petar al carrer, amb molta mala sort ja que en aquell moment passava per allí en Ricard Renart, el qual va resultar ferit i va haver de ser internat a la Residència amb una forta commoció".

La darrera caiguda d'objectes a la via pública que recordo va acabar amb escàndol i polèmica; un escàndol que va durar tot l'agost de 2001 a prop de la plaça Sibil·la de Fortià: "La protesta que van fer, ara fa unes setmanes, els veïns de l'immoble de Jaume I, 63 de Girona a propòsit del fet que va caure un test a la via pública, i fins i tot un aparell de televisió, ha tingut els seus efectes i la calma ha tornat a ser la protagonista. Alguns d'aquests pisos estan ocupats per immigrants llatinoamericans i, segons els mateixos veïns, hi eren freqüents els crits i les baralles" (Diari de Girona)

Tot el que està situat en un nivell superior al cap de les persones, estigui subjecte o deslligat, sigui gros o petit, és susceptible de caure i d'impactar-hi. La magnitud dels estralls dependrà de la mida de l'objecte caigut. Les castanyes que aquests dies van desprenent-se dels castanyers bords de la Gran Via són poc susceptibles de causar gran mals. Alguna banya, en el pitjor dels casos. Però teules, persianes, testos, antenes i trossos de satèl·lit són figues d'un altre paner.

Pel que fa als satèl·lits, el "festival" tot just acaba de començar. Des del mític Sputnik, llançat per l'URSS el 4 d'octubre de 1957, s'han enviat a l'espai cap a 26.000 objectes orbitatadors. D'aquests, només en funcionen ara mateix 560. La resta és ferralla espacial que, inexorablement, caurà sobre la Terra. Haurem de mirar més freqüentment al cel.